El que per a uns és escombraries, per d'altre gent pot ser una petita joia (no descobreixo res de nou!).És així d'estrany, però cert. I que fem quan alguna cosa ens fa nosa? llençar-ho! Haurieu de veure la quantitat d'aparells que funcionen que la gent llença, la quantitat de records que la gent llença, la quantitat d'antiguetats que la gent llença. Sí, sí, escric això perquè jo recullo el que d'altres llencen, no pateixo síndrome de Diògenes (però quasi!), col.lecciono càmeras, això ja ho he dit, però també negatius trobats, fotos trobades, diapositives, etc... És una afició a mig camí entre el col.leccionisme i el fetichisme, però trobar unes negatius que no saps que amaguen, és com de petit descobrir una caixa amagada per algú altre (no n'heu trobat mai cap? poc jugàveu al carrer..., haureu vist Amelie com a mínim?).
Doncs l'altre dia parlant amb el director d'on vaig estudiar fotografia, el gran Miquel Galmes, vam estar parlant del tema, dels negatius trobats, del que la gent llença, i del que deu haver a caixes apilades a habitacions de ves a saber on. Per això jo he decidit fer una sèrie de posts, treient a la llum algunes de les troballes que he anat fent i col.lecionant.
De fet la primera contribució no la vaig rescatar jo personalment, va ser una troballa de la Lídia (la meva parella), una troballa al fons d'un calaix que feia anys que no s'obria.
El regalet portava 41 fotos en total.
11 comentarios:
Mmm em sembla recordar que n'hi havien més, quan pugui exploraré!
Collunut!!
M'agrada molt que recuperis coses del passat, no comparteixo la afició (la meva xicota si) però ho trobo molt interessant!!
Per cert, vaja maravelles que hi han al blog de la Lídia!!
Visca la Máquina que hace PING!!!!!
Cada cop que miro les fotos em fan més por...
Qui son aquestes dones mortes...? Per qué em miren...? Per qué semblen sortides d'una feria de circ...?
I el que es més important... Per qué es toquen...? Ningú les vol tocar, pot-ser...?
Nen, que et deixes la pregunta del segle! Tu perquè no has vist totes les fotos... perquè en totes surten amb un braç enlaire! ermm a manca de deshodorant ventilació? o bé algun "fetiche" rar?
La verdad está ahí fuera... ho això diuen.
Desodorant cony, sense H... jo tb tela.
No està mal si... Pero no superes el meu feria.
Interessant lo del desodorant... pero no. Fetiche fijo. Però a l'inrevés (o com es digui), usea, el fotógraf es posava tant calent que necesitava alguna cosa per vaixar... ànims: La sobaca mora.
Jurrrrrrrrr
No sé si riure o esgarrifar-meee!
veig que les fotos donen més de si del que imaginava, sobaquera, trempera fotografil, interesant...
Home, es que amb aquestes dones de metre i quart d'alçada i cara de tiu... pobre fotograf, es normal...
Per cert, pregunta friki pel Sergi, tinc un dubte de la foto d'abaix a l'esquerra: El fons (Bosc, cami, etc...) es real o es un putu dibuix tamaño real darrera la "model"?
Mira! Que es alló a l'horitzó...?
Sembla gent... no?
Si, sí... I venen amb cartells grossos... I ampolles amb una especie de mocador a la punta...
Que deu ser...?
Ja varem estar comentant l'altre dia que es llencen moltes coses a la brossa i que el que per a uns no es més que escombraries, per altres pot ser un autèntic tresor. Com és aquest cas. Fotografies que haurien d'estar en un centre de conservació..
Podries postejar de quina data són aproximadament i si ha cap dada tècnica de com es van disparar o procesar?
Els posats son típics d'exposicions llargues.
Publicar un comentario en la entrada