metro vint

Si és una mida, metro vint.

L'altre dia vaig anar a sopar amb l'Amic Legido a un Japonés, uns d'aquests que són buffet lliure i que pots jalar tant com el cos aguanti, un d'aquests que cada cop que hi entro i veig una sola parella sopant, em pregunto de què carai deuen viure aquesta gent (no malpenso, pero clar, 4 menus, a 12 € cada menu, feu números, molt no val la pena obrir, la veritat!)

Bé doncs al mirar el preu del menú, em vaig trobar amb una forma, si més no curiosa de distinguir si algú és un nen o ja no ho és...

Claus

És curiós que les claus encara siguin (a dia d'avui) la forma més extesa per tancar/obrir/ inmobilitzar/alliberar/ apagar/encendre, etc.
Tanquem la porta de casa amb clau i sortim tranquils. És un acte estrany ( o a mi me'n resulta), perquè altres sistemes com les contrasenyes, o les targetes de crèdit serien també valids; de fet serien més aconsellables, ja que necessiten de l'acció del propietari, en canvi una clau la pot fer servir tothom que la tingui, i el més important: es pot perdre! no podem perdre una contrasenya (màxim oblidar-la).
I si podem perdre una clau, també podem trobar-ne.
Qui no ha trobat de petit una clau i s'ha preguntat que obriria? quines meravelles amagaria? A mi sempre em feia fantasiar...

El dia que t'entreguen les claus del teu pis (bé del banc fins que no passin els 786 anys d'hipoteca!) és probablement un dels més especials en la vida de molts. Atavalats pels de la caixa, el notari, la familia, i la cara de recança dels àntics amos del pis, que t'entreguen les claus fent la gran explicació: "aquesta obre la porta d'abaix, aquesta altra obre la portella de..."que si home! si són tres o cuatre claus, no patiu que no ens quedarem al carrer!
Mmmm la clau d'abaix, la principal de la porta de casa, la de sota i la de la portella de la caseta del terrat, en queda una! i pregunto: "i aquesta clau verda? que obre?" i em respon ella: "ah! aquesta clau? no ho sabem, ens la van donar quan vam comprar el pis, però no ens van dir que obria, ni idea...". Imagineu que com quan era petit, em van envair una pila d'idees sobre el que obriria la clau en qüestió, a dia d'avui no ho hem descobert, encara.

ets conscient del que ha passat aquí dins?

Aquestes eren les paraules de l'Àlex a la mitja part del concert:

_"ets conscient del que ha passat aquí dins?"

I sí n'era conscient. Acabàvem de veure tocar a l'Auditori a Richard Bona. Acabàvem de presenciar un gran concert, homenatge a Jaco Pastorius, dins del Voll Damm Jazz Festival, la banda va estar entregada, enèrgica, cordinada; en Richard per la seva banda estelar, espectacular, va demostrar una gran complicitat amb el públic i sobretot va deixar clar per què està considerat un dels millors baixistes del món.

Pels que no conegueu a Mr.Bona ( jo de fet no el coneixia, he anat al concert perquè també tocava Marcus Miller, però no comentaré res més, doncs a casa sempre m'han dit que si no puc dir res bo,..., exacte! millor callo) uns links youtuberos:







Per cert al VOLL DAMM Jazz Festival, he anat a la barra amb l'intenció de calmar una mica la meva set, i he demanat inocent de mi,
_ "una Voll Damm siusplau?"
_ "Uff no en tenim, només Kronenbourg..."
No cal fer cap comentari, no?

Ah una última reflexió, la globalització és poderosa, i per un moment dubtava si estava a l'auditori, o veient una pel·li de dissabte al heroin city, doncs, si! mòbils sonant! be i gent fent fotos amb flash (tot i que han indicat per megafonia que estava prohibit fer fotos!). Cada cop tenim menys respecte per res ni per ningú...