
I know I know, la cosa està molt parada últiment, i és que per sort últimament he estat molt liat amb feina, de fet la setmana pasada la vaig pasar sencera en una habitació d'hotel.
Vam anar amb l'amic Gerard a fer una feina a Pamplona, com corria molta presa (com sempre en aquest mundillo) vaig anar a donar-li un cop de mà a retocar, i em vaig instalar tots els trastos a la habitació del mateix hotel que anàvem a fotografiar. Tantes hores "segrestat" en aquella habitació, em va fer pensar molt sovint en la gent que viatja constantment i està acostumada a dormir en habitacions d'hotel, jo no m'hi acostumaré mai. Que entrin a fer-te el llit a mitja tarda, que et recullin el lavabo (sí! jo sóc dels que ho deixa tot tirat, i més si estic currant quan normalment quedes per esmorçar al buffet a les 8:30, i estàs sortint de la duxa a les 8:27!), i sobretot la soledat de l'habitació d'hotel (si viatjes sol, clar està...), i aquell ordre imposat,..., buff! com molts sabeu el primer que faig al arribar a una habitació d'hotel, és desfer el llit, és una estupida forma de fer-me-la més meva, aix...
zulo-deluxe
martes 10 de junio de 2008
Publicado por Sergi en 15:49
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Com a minim ara ja tens clar que els Monegros no ens queda tant lluny...
Toca tornar!!!
;P
Pos nostamal l'habitació...
En quant a la feina... Aquest pais de merda no canviarà per moltissims anys al respecte.
Així peti.
t'entenc perfectament. La monotonia del viatge, la habitació solitaria, les teles amb els seus canals internacionals y les pelis pornos payperview, el servei d'habitacions, el minibar, les nits sense dormir bé, el cansanci, la derrota, l'esgotament, l'onanisme, el sopor a la habitació, baixar a esmorzar el "continental breakfast", el numero de habitació que curiosament aprens de seguida, com si pretenguesis aferrar-te a alguna cosa teva en un lloc on et troves tan descolocat. Els miralls amplificadors per veure't les impuresses, les vistes (o no) des de la finestra, les frases i preguntes fetes amb motllos amb el personal de l'hotel, els sorolls d'altres habitacions, anar-te a dormir i dubtar de a quina ciutat et trobes, la puta tarjeta per obrir la porta (una clau et donaria més sensació de llar, no?). Ays que me vas a contar....
Publicar un comentario en la entrada