Els/les fotografs/es suïcides/es (II) Kevin Carter

Si començo el meu post amb una foto segur que tots ubicareu ràpidament el senyor Kevin Carter, ja voreu fem la prova, la foto es la que teniu a sota:


La foto és coneguda de sobres, i te molta història i molts mites darrera. Si busquem a Wikipèdia, trobem que ens expliquen:

"Kevin Carter (13 de septiembre de 1960, Johannesburgo, Sudáfrica - † 27 de julio de 1994, Johannesburgo) fue reportero gráfico ganador de un premio Pulitzer en 1994.

Su trabajo más importante fue la fotografía de una niña sudanesa famélica tras la cual se encontraba un buitre al acoso. La fotografía fue publicada por primera vez en el New York Times el 26 de marzo de 1993 y posteriormente recorrió el mundo entero. Carter recibió por ello el premio Pulitzer.

Para la consecución de una foto mejor esperó unos veinte minutos a que el buitre abriera sus alas, lo cual no llegó a ocurrir . Se sabe poco sobre qué fue de la niña. Según Carter, se recuperó lo suficiente para seguir su camino. Sin embargo, fue objeto de duras críticas por aprovechar la situación para su propia fama, llegándose a comparar al fotógrafo con el buitre.

“Es la foto más importante de mi carrera pero no estoy orgulloso de ella, no quiero ni verla, la odio. Todavía estoy arrepentido de no haber ayudado a la niña”.

Estas son las palabras del fotógrafo Kevin Carter tras recibir el Premio Pulitzer de fotografía en mayo de 1994, catorce meses después de tomar la foto en Sudán durante la gran hambruna.

Tras ello, pasó de reportero a fotógrafo de naturaleza. Finalmente por la presión de las críticas y por la muerte de un amigo, Ken Oosterbroek, asesinado, el 18 de abril de 1994Tokoza, Johannesburgo, Kevin Carter se quitó la vida dos meses después cerca del río donde jugaba cuando era niño, luego de aparcar su furgoneta y enchufar una manguera al tubo de escape."

Com acostuma a pasar en la Wikipèdia és limiten a enumerar 4 dates i llestos. La veritat és que és molt fàcil dir que tota la història és resumeix en això, fotògraf sense sentiments fotografia nena morint-se i els remordiments fan que es suicidi. Però és evident que les coses mai són tan senzilles, evidentment Carter tenia una vida abans de fer aquella foto aquell dia a Sudàn, tenia unes vivències que el feien estar allà amb una càmara per la part bona i per la part dolenta era allí amb la seva màquina i amb una misió, i segur que podia haver fet més del que va fer, això és evident, però preguntem-nos què fem nosaltres, no per aquella nena, no per el món, no per els conflictes que ens envolten, sinó per els nostres ideals...

Per qui tingui ganes de saber una mica més sobre la vida dels fotògraf Kevin Carter i la seva troupe, “el Bang Bang Club”, hi ha un molt interesant reportatge anomenat: "La Muerte de Kevin Carter" que segur que ens fa veure d'una forma molt diferent la figura dels fotògrafs de guerra.

Article de John Carlin el 18/03/2007 al diari el País, parlant sobre la figura de Kevin Carter, recomano molt la seva lectura...
Resum del C+ del documental.

Que si seré ministre o si no seré ministre

A casa truca molta gent, la veritat és que el fixe no el té gairebé ningú, però tot i així truquen molt;

- truca el que en despenjar et crida:"ManoloooOO!!!" (perquè sempre és Manolo?, és tracta potser d'un moviment pseudo-dadaïsta-manoletista que es dediquen a trucar a telèfons a l'atzar i cridar el seu gran lema?)
- truca el que despenjes i com no li sona la teva veu es queda un rato escoltant, i tu vas repetint: "digui? qui és?" i res, a lo psicopata escoltant només la respiració,
- també truca el típic que s'equivoca però està convençut que qui s'ha equivocat de casa ets tu: "pues jo he trucat altres vegades i tinc el telèfon perfectament apuntat, va que si posi l'Albert!"

i a mi avui m'ha trucat en Josep Antoni Duran i Lleida, bé quasi en Josep Antoni Duran i Lleida, de fet era una gravació força cutre, que es sentia fatal, on donava per suposat que jo he votat algun cop a la meva vida CiU "com ens has donat el teu suport en pasades ocasions" (no és literal, perquè no recordo literalment que ha dit, estava en estat de xoc...) i demanant de forma barroera el meu vot per a les properes eleccions, la veritat tot bastant penós, amb un só defectuós, però com a mi em va la marxa m'he quedat escoltant en comptes de penjar (com quan alguna vegada he despenjat a algún pervertit i he acabat demanant-li més guarrades, total pagava ell!) m'ha faltat al final un, "però no sé si seré o no seré Ministre", ui quina gran tàctica electoral, ara m'hauré de replantejar el meu vot, no?