la nit dels vidres trencats

martes 4 de marzo de 2008


Doncs si com es pot observar a la foto m'han obert el cotxe, ja tocava, doncs la veritat feia molt temps que no em passava, i tenint em compte la sort que tinc jo amb els cotxes en general (averies, robatoris, accidents, etc...) ja era anormal tant de temps sense cap incidència.
De fet, ja fa uns dies que em van obrir el cotxe, al moment vaig pensar, faràs un post, però la veritat és que el post juntament amb la solució dels desperfectes del cotxe no han arribat...
M'explico, el procés és complicat: vidre, denúncia, peritatge (per un vidre? si si per un vidre i la bandeja posterior trencada, he d'esperar que al senyor pèrit li vingui bé passar...) i finalment reparació. Doncs imagineu si és complicat que d'això fa una setmana i encara tinc vidres tirats pel cotxe.
La veritat és que volia fer un post força més llarg explicant les peripècies que vaig passar, però no tinc ganes de fer-me mala sang.
Només diré que no serveix per a res fer una denúncia per internet, per res! Arribo a la comisaria i dic:"vinc a signar la denúncia" i em diu la noia: "si, aha, es que no és signar i marxar, hauràs d'esperar, perquè saps, hem d'inspeccionar el vehicle per redactar la denúncia i clar..., però per haver fet la denúncia per internet tindràs prioritat i no hauràs d'esperar!" Ah! bé vaig pensar, anirà més o menys ràpida la cosa, paso a la sala d'espera i ep deixeu pas a qui té prioritat, perfecte, estava buida, tenia prioritat sobre, ..., ningú. Una hora després continuava sent qui tenia prioriat, sol i prioritari, quina paradoxa.
Bé al final ni prioritat ni res a l'hora va començar a arribar més gent, i 7 van passar per davant meu, 7! Evidentment en aquell moment vaig descobrir que hi havia graus de prioritats i jo tenia prioritat, si! però els altres en tenien més que jo. 1 hora 53 minuts més tard, surt un mosso, i em crida pel nom, vaig mirar la resta de la gent de la sala com dient: " eps! que tinc prioritat veieu!" el nano, molt simpàtic em diu :"anem primer a inspeccionar el vehicle si li sembla", i jo ok! quina emocio, farien proves d'emprentes dactilars? quins estris utilitzarien? Al sortir al carrer i arribar davant el cotxe, em pregunta el mosso: "és aquest el vehicle?" i jo "si" i el diu senyalant la finestra trencada :" i aquesta és la finestra?" i jo "si" i ell respon: "molt bé ja podem passar cap dins"...
Com? si, aquesta va ser la inspecció a lo C.S.I del vehicle per la que vaig haver d'esperar gairebé dues hores de rellotge,... i he dit que no em volia fer mala sang!

P.D.: perdoneu si no s'enten massa el relat però a l'hora que és no em veig en cor d'articular-lo de forma més entenedora, apa bona nit!