desvelamos el secreto!

Eren representacions prehistòriques?


Dibuixos d'algun videoclip nou de Justice?


Doncs no és res d'això! La resposta és més senzilla que tot això! En el penúltim repte fotogràfic virusT, vaig fer la foto tornant del local cap a Barcelona, anava amb en Cristo i l'Isma, que em van ajudar moltíssim en la realització, i un cop estàvem allà, enmig de la nit, amb tot muntat, vam decidir improvitzar figuretes de pesebre de llum!

os alabamos señor

Evito fer-ho si no està 100% justificat, però aquest dissabte no vaig tenir opció, vaig tornar a entrar a una esglesia!
La Lídia i jo teniem una boda, ep! de nuvis no! de convidats, bé això potser ja es sobreentenia!

Del bodorrio en si no hi ha massa a comentar, tenia tots els elements típics i necessaris, la mare de la nuvia atacada, la que s'entrebanca amb els textos de les sagrades escritures, els que arriben tard, els que es tiren a sobre dels canapés i com no! el tiet borratxo que ocupa tota la pista de ball. Una boda en estat pur!

El que si es digne de destacar és el senyor capellà que va oficiar la cerimonia, tot un crack, per començar els nuvis van arribar com una hora tard, i ell en comptes d'esperar sentat i calladet, es va sentir en l'obligació d'entretenir-nos amb unes sabies paraules.

L'speach va durar com 30 minuts, on no s'entenia res de res (a veure si algú, un dia d'aquests s'adona que els micros de les esglésies no fan més que generar un soroll distorsionat entre el que, amb una mica de sort, es poden entendre paraules sueltas!), bé alguna cosa entenia, i les ensenyances que arribaven a les meves orelles les anava apuntant per tal de poder-les compartir amb tots vosaltres! germans i germanes!

Va començar al més pur estil de "los payasos de la tele" explicant que quan ell deia palabradedios haviem de contestar os alabamos señor, i va fer un parell de proves per arribar a la conclusió que la graderia de l'esquerra cridava més que la de la dreta: "a ellos se les oye muy bien però vosotros, decidlo más alto! os alabamos senyor!". Un cop estavem suficientment ensinistrats, va començar el show amb majuscules, ens va fer una repasada de l'història del TIBIDABO (que ara gracies a aquell bon home sé que vol dir TE VOY A DAR, en algun idioma, no se pas quin perqué no ho vaig entendre, però no us podeu imaginar la pau interior que tinc ara mateix, vaig per casa repetint TIBI DABO, aix...), i va continuar deixant anar perles del tipus:

"Van a venir 15 millones de xinos!" (així va obrir el seu gran discurs...)

"Porqué los pajaros no conrean!" (ostres veritats com punys)

"Los catalanes no regalan nada" (havia de sortir el tópic)

"os vais a pudrir" (això no tinc clar si era una amenaça!)

"lo mas importante que se va a decir hoy aquí és la palabra de Dios" (però no veniem per una boda?)

(va explicar també nosequecarai de quedar-se sense postre)

i la que més em va agradar, enmig de la polémica Santi Santamaria vs Ferran Adrià, ell també va dir la seva:
"porqué en Japón, el arroz no lo hacen hervido, sinó que lo hacen al vapor!"

Tinc un nou idol, quanta sabiduria concentrada!

dibuixos fets al water (I)

Ho sé, dibuixo molt malament, no pretenc que opineu el contrari, però hi ha qui canta molt malament i canta en la intimitat de la dutxa (jo no m'atreveixo a cantar ni al bany de casa...), i sóc dels que dibuixa molt malament peró dibuixo a la intimitat del water (sempre que no tingui la DS aprop clar està!).

Aquestes 4 ratlles són fruit d'estar com 8 hores retocant sense parar, a l'habitació de l'hotel, sentint la tele del veí de la 202 a tota pastilla (tot el dia que la tenia, telecirco of course!).

PROPERAMENT a la máquina que hace: ¡PING!... (I)

cares de belmez?
aparicions marianes?
missatges alienígenes?


properament descobrirem el secret (quina emoció, no?)

zulo-deluxe

I know I know, la cosa està molt parada últiment, i és que per sort últimament he estat molt liat amb feina, de fet la setmana pasada la vaig pasar sencera en una habitació d'hotel.
Vam anar amb l'amic Gerard a fer una feina a Pamplona, com corria molta presa (com sempre en aquest mundillo) vaig anar a donar-li un cop de mà a retocar, i em vaig instalar tots els trastos a la habitació del mateix hotel que anàvem a fotografiar. Tantes hores "segrestat" en aquella habitació, em va fer pensar molt sovint en la gent que viatja constantment i està acostumada a dormir en habitacions d'hotel, jo no m'hi acostumaré mai. Que entrin a fer-te el llit a mitja tarda, que et recullin el lavabo (sí! jo sóc dels que ho deixa tot tirat, i més si estic currant quan normalment quedes per esmorçar al buffet a les 8:30, i estàs sortint de la duxa a les 8:27!), i sobretot la soledat de l'habitació d'hotel (si viatjes sol, clar està...), i aquell ordre imposat,..., buff! com molts sabeu el primer que faig al arribar a una habitació d'hotel, és desfer el llit, és una estupida forma de fer-me-la més meva, aix...