Bé no és cap secret, que recullo tot el que tingui pinta de tenir cap relació amb una càmara de fotos, així doncs quan veig el reflexe del plàstic del que sembla que podria ser un negatiu, m'hi llenço com una garça!
Aquest cop va ser força extrany tot plegat, doncs el vaig trobar a l'entrada del metro de casa, sol, tirat a terra, però el que més em va cridar l'atenció és que era un positiu blanc i negre, bé potser us deixa igual, però normalment el blanc i negre és negatiu, i més en aquest cas que es tracta d'un suport KODAK TriX o sigui en principi negatiu, però resulta (he deduït) que li han aplicat un procés-inversió química-, que fa que poguem obtenir un film revelat directament positiu (com una diapositiva perque ens entenguem) però en blanc i negre. (també podria ser que fos una repro directament del negatiu, però jo personalment prefereixo pensar que no es tracta d'aquesta segona opció...)
A la brossa! (II)
dibuixos fets mentre hauria d'estar fent alguna altra cosa (II)
Bé com sempre m'excuso que no sé dibuixar, aquest cop no serà menys, està mal fet el dibuix, però m'ha fet gràcia.
Estavem amb la Lídia sopant a un Japonés i entre sushi i sashimi, ens hem posat a dibuixar i jo he volgut dibuixar una bruixa per ella (no perquè ella ho sigui, bé si, bé..., que li agraden les bruixes i llestos!) i m'ha sortit això, no té més història el dibuix, bé si, no està de més destacar la cara de perplexitat del xino que ens atenia... (tant extrany és posar-se a dibuixar en un restaurant? a mi em venen al cap coses més rares de fer...)
falta de temps o d'ideas?
Ostres una entrada nova al Blog?
Sergi que t'ha passat?
Potser tens res interessantíssim per explicar?
Doncs no, no res massa interessant, més enllà que aquest parell de mesos he estat molt enfeinat (més que de costum) i com tampoc tenia coses extraordinàries per explicar, he deixat el blog una mica abandonat.
Tots sabem que tirar endavant un blog sense cap interés (com la majoria dels blogs personals, aquest inclós), pot tenir la seva gràcia durant un temps, però tots tendeixen a morir sinó tenen una certa repercusió, en el fons no són diaris íntims, i si la gent no els llegeix, deixen de tenir sentit, tinc la sort de tenir gent que visita la màquina de tant en tant (si! si! vosaltres!) i sense creure que sóc necessari per res, miraré de actualitzar-la més sovint, per mirar de revifar-la!
Ale, a veure si és veritat
