Bé potser arriba una mica tard, però vaig dir que faria un post explicant una mica com va anar la foto del repte (de fet miraré de fer-ho d'ara en endavant) i aquí està, no és una entrada tècnica al 100% sinó que vol ser una explicació del métode seguit i també de les sensacions, com una mica de diari personal.
Els que em coneixeu sabeu que em sento molt còmode fent fotos en llocs amb poca llum, per això vaig triar fer la foto de nit, per la tranquil·litat que dona la nit, perquè hi havia lluna plena (o quasi), tècnicament m'era molt favorable i també, perquè m'agrada la idea de poder afegir una mica de llum a l'escena de forma controlada, cosa que si hagués optat per fer la foto de dia no hauria pogut fer.
L'arribada al bosc de nit sempre és estranya, ho comentava amb en Lluís, que també va triar una carretera al bosc de nit per la foto del repte, necessites un temps per adaptar-te, als sorolls, als moviments sobtats, a no tenir les esquenes cobertes, a l'aire lliure en definitiva. No puc negar que per molts cops que acudeixo al bosc (o muntanya quan fem sortides d'Astrofotografia) continuo necessitant un temps d'adaptació, i tot i així hi ha llocs on no acabes d'adaptar-te.
Un cop inspeccionat el terreny, ja ets un més en l'entorn, pots començar a fer fotos, per això normalment no pots donar-te per satisfet amb la primera foto que fas, doncs molts cops la teva posició està condicionada per la no adaptació, i a mida que et vaig deixant anar, busques sense por punts de vista més interessants, així doncs són sessions que em plantejo amb molta paciència (més que normalment).
En aquest cas concret, la foto triada va ser l'últim punt de vista que em vaig plantejar. I de les últimes fotos de la sèrie, on ja "sueltu" del tot feia llum des del mig de la carretera, com si estigués fent la foto al menjador de casa.
Tècnicament la cosa està clara; necessitem un bon trípode, no disparar a mà, o sigui fem servir cable disparador o en el seu defecte el "timer" que porten les càmeres, si tenim opció de bloquejar el mirall de la càmera molt millor (així reduirem força el moviment que fa la càmera), i un detall a tenir en compte donat que farem exposicions molt llargues (rondant els 30s) es aconsellable mirar que la càmera no rebi cap tipus de llum forta al visor, perquè això ens podria provocar una entrada de llum a través del pentaprisma (hi ha algunes càmeres que permeten bloquejar el visor per evitar entrades de llum justament en situacions de llargues exposicions).
I a fer forces proves d'encuadraments, amb la poca llum present a l'escena, el que em va resultar més pràctic és enquadrar aproximadament, mirar la foto resultant, i sobre el que veia a la pantalla anar corregint.
I no té molta més història. La llum la vaig fer amb la llanterna que porto sempre a la bossa de la càmera (molt recomanable si anem a fer fotos de nit, potser diria millor que un flash, la podrem controlar millor).
A nivell de postproducció, vaig processar el RAW unes quantes vegades, per mirar de tenir exposicions correctes (o si més no al meu gust) a totes les zones de la foto, i després les vaig ajuntar amb el Photoshop. Una mica de levels, algo de mascara d'enfoc i llestos!
L'arribada al bosc de nit sempre és estranya, ho comentava amb en Lluís, que també va triar una carretera al bosc de nit per la foto del repte, necessites un temps per adaptar-te, als sorolls, als moviments sobtats, a no tenir les esquenes cobertes, a l'aire lliure en definitiva. No puc negar que per molts cops que acudeixo al bosc (o muntanya quan fem sortides d'Astrofotografia) continuo necessitant un temps d'adaptació, i tot i així hi ha llocs on no acabes d'adaptar-te.
Un cop inspeccionat el terreny, ja ets un més en l'entorn, pots començar a fer fotos, per això normalment no pots donar-te per satisfet amb la primera foto que fas, doncs molts cops la teva posició està condicionada per la no adaptació, i a mida que et vaig deixant anar, busques sense por punts de vista més interessants, així doncs són sessions que em plantejo amb molta paciència (més que normalment).
En aquest cas concret, la foto triada va ser l'últim punt de vista que em vaig plantejar. I de les últimes fotos de la sèrie, on ja "sueltu" del tot feia llum des del mig de la carretera, com si estigués fent la foto al menjador de casa.
Tècnicament la cosa està clara; necessitem un bon trípode, no disparar a mà, o sigui fem servir cable disparador o en el seu defecte el "timer" que porten les càmeres, si tenim opció de bloquejar el mirall de la càmera molt millor (així reduirem força el moviment que fa la càmera), i un detall a tenir en compte donat que farem exposicions molt llargues (rondant els 30s) es aconsellable mirar que la càmera no rebi cap tipus de llum forta al visor, perquè això ens podria provocar una entrada de llum a través del pentaprisma (hi ha algunes càmeres que permeten bloquejar el visor per evitar entrades de llum justament en situacions de llargues exposicions).
I a fer forces proves d'encuadraments, amb la poca llum present a l'escena, el que em va resultar més pràctic és enquadrar aproximadament, mirar la foto resultant, i sobre el que veia a la pantalla anar corregint.
I no té molta més història. La llum la vaig fer amb la llanterna que porto sempre a la bossa de la càmera (molt recomanable si anem a fer fotos de nit, potser diria millor que un flash, la podrem controlar millor).
A nivell de postproducció, vaig processar el RAW unes quantes vegades, per mirar de tenir exposicions correctes (o si més no al meu gust) a totes les zones de la foto, i després les vaig ajuntar amb el Photoshop. Una mica de levels, algo de mascara d'enfoc i llestos!
Espero que el rollo aquest hagi resultat interessant per algú, perquè ara després d'escriure'l realment dubto si pot ser molt pesat i potser estaria millor aportar més informació tècnica i deixar-me de tantes batalletes, no?
